A continuació veieu un gràfic de l’evolució del pagament del deute de Picanya.
Com és possible això?, doncs molt senzill, qualsevol persona normal ho entén de seguida. En qualsevol casa normal, si amb ingressos conjunturalment importants et poses a comprar coses que estan per damunt de les teues possibilitats, si contractes serveis cars i quan comencen a mancar-te els diners tires de targeta i de crèdits, arriba un moment que ja no pots més.
L’ajuntament no deixa de ser una casa gran. S’ha fet una gestió de inversions i despeses com si fora un municipi ric i ara comencen a notar-ho. Si tu gestiones el que tens amb saviesa i bon quefer, no aparentaràs molt, però no passaràs penúries. Recordem com informaven ja fa un parell d’anys que Picanya apareixia com un dels 5 municipis més endeutats del País Valencià (deute/habitant), ha estat sotmés a Plans especials d’estabilitat pressupostària, s’ha acollit a tots els plans de pagaments de proveïdors i a hores d’ara, està sotmés a control i vigilància de l’estat, està “rescatat” i ha d’informar periòdicament de com i quant gasta en segons què. Gràcies a això, supose que també gràcies a les crítiques de l’oposició, també per les exigències legals, sembla que va millorant, però, també a canvi de destinar cada vegada més part del pressupost a pagar deute.