Sí. De sobte. No s’acomiadat, no cal. Però ens deixa orfes. Orfes de compromís, d’experiència, de reflexió.
El trobarem a faltar. Impenitent, sempre present… per a tot.
Ahir li diguèrem “fins sempre”. Serem per sempre fidels al seu esperit de crítica i proposta, al seu compromís cívic, amb les persones, amb la terra, amb els més desafavorits.
Pasqual, Bon vent i barca nova en el teu camí cap Ítaca.