La Conselleria d’Educació ha proposat una oferta d’oposicions de 13.000 places entre els anys 2018 i 2021, amb la següent distribució:
- 2018: 3.000 places del cos de mestres d’Infantil i Primària
- 2019: 5.000 places del cos de professors (ESO, BAT, FP, artístics, EOI, etc.)
- 2020: 2.500 places del cos de professors (ESO, BAT, FP, artístics, EOI, etc.)
- 2021: 2.500 places del cos de mestres d’Infantil i Primària
És la major oferta d’oposicions docents en dècades i una clara aposta per plantilles estables en els centres, cosa que repercuteix en positiu en una educació de més qualitat per l’alumnat, en millorar les condicions laborals del professorat i en revertir les retallades de governs anteriors en matèria educativa. Els centres disposaran d’un major nombre de personal funcionari de carrera i aquest, al seu torn, podrà optar a destinacions definitives.
Per què s’ofereixen tantes places?
El nombre final de places que s’ofereixen per oposició és conseqüència de les diferents negociacions que ha dut a terme la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport i la resta de departaments d’Educació de les comunitats autònomes amb el Ministeri, per tal d’assegurar una millor estabilitat de plantilles docents.
Les 13.000 places són fruit de l’acord per cobrir la taxa de reposició, les vacants anteriors a 2005 i la consolidació del 90% de places que han estat vacants durant tres anys consecutius.
Convertir en creades places habilitades és una de les reivindicacions històriques dels directors i directores de centres per estabilitzar les plantilles i dur endavant projectes educatius plurianuals.
La convocatòria està concentrada perquè els aspirants tinguen més oportunitats, més temps per a preparar-se i saber en previsió fins a 2021 quantes places i de quines especialitats es convocaran.
Cal pensar en la tranquil·litat de les persones aspirants.
Les oposicions són una oportunitat d’aconseguir una plaça en la funció docent seguint els principis d’igualtat, mèrit i capacitat tant per a les persones que estan en la docència en situació d’interinatge com per les persones que tenen la titulació necessària però encara no han donat classe.
En els últims anys de l’administració anterior el Partit Popular va deixar sense faena a més de 5.000 treballadors de l’ensenyament, l’acomiadament es va produir precisament perquè aquestes persones eren funcionàries interines i no de carrera. Convocar oposicions garanteix que les persones puguen mantenir el lloc de treball a llarg termini i assegura l’estabilitat econòmica.
I el personal interí?
En l’admó pública, el personal interí és el contractat de forma temporal per cobrir una vacant, baixes, llicències, etc. Com a personal interí no en té cap garantia de continuïtat. LA Conselleria oferirà un sistema de concurs-oposició té una part d’oposició teòrica (60%) i un concurs de mèrits (40%). Representa doncs una bona ocasió, sobretot, per al personal docent interí per poder optar a una plaça de forma definitiva.
En les tres últimes convocatòries (tenint en compte Primària i Secundària) un 80% dels aspirants que van aconseguir plaça eren interins.
Per tant:
- Per una banda, si el 80% de 13.000 són 10.400, les dades indiquen que 9.950 persones interines podrien consolidar plaça fixa. Aquesta xifra és superior als 9.300 interins que han treballat amb vacant en 2016-2017.
- Per una altra, de les 13.000 places que s’oferiran, 6.000 fan referència a les jubilacions (són places que a hores d’ara ja estan ocupant funcionaris de carrera) i 7.000 estan ocupades per interins. Si enguany han treballat amb vacant 9.300 persones, tindrem 2.300 llocs que s’hauran de cobrir amb interins, als quals haurem de sumar les 4.000 places habilitades en els darrers cursos. Són, per tant, 6.300 vacants que encara necessitarà cobrir l’administració amb personal interí.
Aquelles persones interines que, per la raó que siga, no assolisquen una plaça en les oposicions, quedaran sempre en els primers llocs de les borses i seran les primeres a accedir a una dels milers de vacants no consolidades, i encara quedaran vacants perquè entre nova gent al sistema.
Què passa amb els interins de més de 55 anys?
Els professors i mestres interins de més de 55 anys, a banda de poder concórrer al concurs-oposició en peu d’igualtat amb la resta dels interins (i amb una puntuació màxima o altíssima en la fase de mèrits), ocupen en una grandíssima majoria els primers llocs de les borses.
- Borsa de mestres: 6.000 persones inscrites (aprox.), de les quals 561 són majors de 55 anys. Ocupen el 86% dels llocs que van de l’1 al 1.000 i fins el 97% en els llocs de l’1 al 2.000
- Borsa de professors de Geografia i Història: 400 persones (aprox.), de les quals 105 són majors de 55. Ocupen el 80% dels llocs que van de l’1 al 100 i fins el 99% en els llocs de l’1 al 200.
- Matemàtiques: 500 persones (aprox), de les quals 25 són majors de 55. Es corresponen al 84% dels 100 primers membres.
- Física i Química: 400 persones (aprox), de les quals 35 són majors de 55 anys. Es correspon al 100% entre els 100 primers.
- Biologia: 200 persones (aprox), de les quals 26 són majors de 55 anys. Es correspon al 100% entre els 100 primers
- Anglés: 600 persones (aprox), de les quals 29 són majors de 55 anys. Es correspon al 98% entre els 100 primers.
- Orientació educativa: 300 persones (aprox), de les quals 44 són majors de 55 anys. Es correspon al 90% entre els 100 primers.
- Valencià: llengua i literatura: 600 persones (aprox), de les quals 25 són majors de 55 anys. Es correspon al 88% entre els 100 primers.
- Llengua i literatura castellana: 200 persones (aprox), de les quals 48 són majors de 55 anys. Es correspon al 91% entre els 100 primers.
Després del concurs-oposició, on molts interins aprovaran, aquelles persones interines de més de 55 anys que no aconseguisquen plaça ocuparan un lloc encara més avançat en les borses del que ocupen a hores d’ara, i podran accedir amb molta facilitat a un lloc de treball de qualitat.
Alguns sindicats han demanat un accés singular per a les persones que han treballat ( o estan treballant) de forma interina. Per què no es duu endavant un procés de consolidació o diferenciat del personal interí?
Perquè ara mateix és il·legal. El cos de mestres i professors és estatal, per tant subjecte a normativa estatal. Actualment, la legislació espanyola no permet procediments d’accés diferenciat sense concurs-oposició per a docents interins. Aquesta reivindicació necessita un canvi legal a Madrid que ha estat reclamat de forma insistent davant del Ministerio de Educación pels responsables de la Conselleria d’Educació.
La Conselleria igualment està d’acord en el fet que el sistema d’accés és antiquat, obsolet i sovint pot resultar injust: per això seguirà reclamant canvis en la normativa en els dos sentits.
Mentre no arriben aquests canvis legals, l’administració valenciana ha de procurar que les plantilles s’estabilitzen al màxim sense deixar a ningun interí fora del sistema i al mateix temps provocant-hi l’entrada de nous docents.
Això és possible combinant dos factors:
convocatòries el més grans possibles (13.000 places) amb el creixement de places en el sistema (+4.000 des de l’estiu de 2015, i augmentant any rere any). Això permet que un gran nombre d’interins supere el concurs-oposició i que encara quede espai perquè s’incorporen persones noves. Al mateix temps, els interins que no superen el concurs-oposició queden sempre en posicions superiors a les borses mentre que s’hi deixa espai per noves incorporacions per cobrir les vacants de la part mitjana i baixa.
Algunes organitzacions i persones, de forma interessada, estan desinformant aconseguint que algunes persones expressen temors, no per mala fe sinó per desconeixement.