Una moció de Compromís per donar suport a la declaració de l’Associació de Juristes Valencians, fou tombada pel PSOE de Picanya, tot i obtindre el suport de la resta de forces del consistori.
El Govern valencià, on també hi figura el PSOE i el seu màxim dirigent Ximo Puig (Secretari general del PSOE), sí que s’ha posicionat donant suport a aquesta reivindicació. Link
Ahir mateix en roda de premsa, la portaveu del Govern traslladava:
“La vicepresidenta y portavoz del Consell, Mónica Oltra, ha informado en rueda de prensa de los asuntos tratados en la reunión del Pleno del Consell celebrada el viernes 1 de abril, en la que se ha aprobado una declaración institucional en defensa de la competencia exclusiva de la Generalitat sobre la conservación, el desarrollo y la modificación del Derecho Civil Foral Valenciano.
Mediante esta declaración, se insta al Gobierno de España a retirar los recursos de inconstitucionalidad formulados contra algunas de las leyes aprobadas en la Comunitat de acuerdo con éste, como la Ley de Régimen Económico Matrimonial Valenciano; la Ley de relaciones familiares de los hijos e hijas cuyos progenitores no conviven y la Ley de Uniones de Hecho Formalizadas en la Comunidad Valenciana.” Nota oficial
La Diputació de València aprovà també a l’últim plenari, amb el suport del PSOE, Compromís, EUPV, València en Comú i PP, donar també suport a la reivindicació i com explicava en la seua nota oficial:
També s’ha aprovat la moció a favor del dret civil valencià, amb la qual la Diputació s’adhereix al manifest de l’Associació de Juristes Valencians, que soŀlicita la retirada dels recursos d’inconstitucionalitat contra les normes de dret civil valencià, que contempla les lleis de règim econòmic matrimonial, la custòdia compartida i la unió de fet.
El cap i casal dels valencians, la ciutat de València, ha aprovat també donar suport, mitjançant una moció conjunta de Compromís-PSOE i València en Comú, amb el suport del PP. Notícia
Amb ells ja son més de 40 municipis valencians ON NO CONSTARÀ PICANYA, on ja s’ha aprovat, amb el suport del PSOE, Compromís, Podemos, PP, etc.
Aquesta unanimitat (amb l’excepció del PSOE de Picanya), és per què no s’està objectant el contingut de la LLei, si no la competència del Govern Valencià, en aplicació de l’Estatut vigent, per legislar en matèria foral, tal i com a continuació explica l’AJV, l’associació dels experts en dret:
… el recurso de inconstitucionalidad fue aprobado por el Consejo de Ministros, con el informe favorable del Consejo de Estado, e interpuesto por el abogado del Estado el 21 de diciembre de 2007 (nº 9888/2007 – BOE 22 de abril de 2007), pero no sólo contra esos once artículos sino contra la ley en su totalidad, argumentando la invasión de competencias estatales. El recurso fue admitido a trámite por el TC el 17 de abril de 2008, de acuerdo con lo dispuesto en el art. 30 de la Ley Orgánica del Tribunal Constitucional, y provocó la suspensión cautelar de la entrada en vigor de la LREMV.
El recurso de inconstitucionalidad se basa en que la Comunitat Valenciana no puede legislar sobre instituciones que carecen de antecedentes históricos y que no tienen base específica en els Furs de 1707, donde el sistema económico matrimonial vigente no era tanto el de separación de bienes como el dotal y en los que la mujer estaba sometida al marido. Se apoya para ello en que, de acuerdo con el art 149.1.8ª CE, las Comunidades Autónomas sólo tienen competencia para la “conservación modificación y desarrollo de los Derechos Civiles, forales y especiales, allí donde existan”. La Generalitat, en su contestación, sostuvo que el nuevo Estatut d’Autonomia (art 49.1.2ª), plenamente constitucional, le confiere facultades para legislar sobre la “conservación, desarrollo y modificación del Derecho Civil Foral Valenciano” lo que le permite recuperar instituciones de derecho propio y adaptarlas a nuestra Constitución y a nuestra realidad social actual.
En el debat del Ple de Picanya, el PSOE local negava el seu suport, ja que no estava totalment d’acord amb una part del contingut d’una de les tres lleis. Tot i que se’ls explicà i que a més, ara estaven també al Govern valencià, amb capacitat de modificar-la, mantingueren la seua postura. A més, cap dels regidors i regidores socialistes, es desmarcà, en el sentit del conjunt de municipis, govern valencià, direcció socialista, i tots es negaren a donar suport a la competència dels valencians per legislar en matèria de dret foral. Sorprenent.
Recordem que el Dret Foral és una de les peces més singulars de l’arquitectura de l’autogovern valencià. La competència per a legislar a partir del dret valencià -d’arrel diferent del castellà i mantingut en algun cas pel costum, tot i la derogació dels furs en 1707- es va preveure en l’Estatut d’Autonomia de 1982. Aquesta potestat, però , va quedar buida de contingut deu anys més tard després del pronunciament del Tribunal Constitucional sobre la llei d’Arrendaments Històrics Valencians recorreguda pel Govern central.
La reforma de l’Estatut de 2006 va recuperar de manera decidida la competència per exercir el dret foral civil valencià a través de l’article 7 del nou text. Des de llavors, les Corts han aprovat tres lleis destinades a recuperar el dret civil valencià: una relativa al règim econòmic matrimonial, una altra sobre custòdia compartida dels fills i una tercera sobre la regulació de les unions de fet. Una quarta llei, la de successions, va quedar a la cuneta en 2010 pels enormes problemes que generava la seva aplicació, qüestionada per notaris i registradors.
Les tres lleis de recuperació del dret foral valencià han estat recorregudes pel Govern davant el Constitucional. El director general d’Advocacia de la Generalitat, Jesús Torrejón, va admetre que s’havia produït un canvi en l’actitud del Govern central, que inicialment no va qüestionar la competència de la Generalitat per impulsar un dret civil propi.
“Ara els fa por obrir el meló del dret civil valencià, perquè si ens donen la raó es consolidarà una situació asimètrica“, explicava Torrejón, que afegeix que el Govern central s’oposa ara frontalment al fet que la Generalitat impulse una legislació civil diferenciada de la castellana. “Doctrinalment, l’Estat se situa ara en l’any 1992“.
El dret civil valencià és un dels més grans de tot Europa. Abans del decret de nova planta de 1707, l’antic Regne de València va arribar a recopilar més de 5.000 furs. No obstant això, els drets forals valencians van quedar exclosos de les compilacions realitzades durant el franquisme, el que dificulta ara el seu reconeixement.