Compromís per Picanya vol apostar per implementar a la vila l’economia del bé comú.
Al llarg del program de Govern, establim distintes mesures en eixa direcció però, què és?:
Aquest model vol canviar les principals normes del joc econòmic a fi i efecte que promoguen els valors i comportaments que afavoreixen les relacions humanes.
Actualment els valors econòmic-monetaristes com són el lucre i la competència regeixen les relacions soci-econòmiques i traspassen aquests models de comportament i relació a la vida quotidiana, deixant de banda el valor de la dignitat humana.
De fet, els comportament econòmic-monetaristes han ocupat tot els espais de relació i han provocat l’efecte de substituir els criteris fonamentals de la dignitat humana pels criteris instrumentals de l’economia monetària, com si l’economia no tingués cap relació amb la filosofia moral. Com si els comportament econòmics estiguessen determinats per “lleis naturals” i no fossin el resultat de decisions i fets humans.
El nou model pretén re-definir el concepte d’èxit empresarial i econòmic i substituir els paràmetres de mesura monetaris (PIB en el cas dels estats; o benefici, en el cas de les empreses) per paràmetres que mesuren el grau de satisfacció de les persones en l’economia i la societat.
Així la mesura de lèxit empresarial ha de fer-se tenint en compte els valors humans fonamentals, els factors de qualitat de vida i la satisfacció de les necessitats bàsiques. El PIB no ens permet conèixer, de manera fefaent, el grau de satisfacció, ni el nivell de benestar de les persones.
L’economia del bé comú s’ha de regir, entre altres. per uns principis bàsics que representen valors humans: confiança, honestedat, responsabilitat, cooperació, solidaritat, generositat, i compassió.
Els valedors de l’economia del bé comú defensen que les empreses que es guien per aquests principis i valors han d’obtenir avantatges legals per tal que superen les empreses que es regeixen pels valors del lucre i la competència actuals.
L’economia real actual mesura l’èxit econòmic amb valors o indicadors monetaris com el producte interior brut i els beneficis. Aquestes mesures deixen de banda els éssers humans i al medi natural. Aquests indicadors no ens diuen res sobre si hi ha guerra, si hom viu en una dictadura, si exhaurim els recursos del medi natural, si es respecten els drets humans, etc. Igualment, davant d’una empresa que tinga beneficis, no sabem res sobre les condicions dels seus treballadors ni sobre allò que produeix ni com ho fa. Així mateix, Christian Felber proposa un límit a la propietat privada i a l’herència.
El balanç del bé comú mesura de quina manera viu una empresa: la dignitat humana, la solidaritat, la justícia social, la sostenibilitat ecològica, la pràctica democràtica amb els treballadors, els proveïdors i clients. Finalment, l’avaluació d’aquests valors podrà permetre al consumidor d’escollir els productes.
El canvi en equip
#ambValentia