A l’últim Plenari, Compromís presentà un altra moció reclamant la participació de la ciutadania en la decisió del futur Cap d’Estat i que el buit constitucional, generat per una abdicació no prevista en la Constitució, es subsane amb la possibilitat que el futur cap d’estat ho siga en referèndum per part de la ciutadania.
Si els ciutadans poden i deuen triar als seus regidors, diputats, etc, amb més raó la màxima representació de tots i totes, i que així siga, “realment” la representació de la majoria.
“Mentres alguns estan en posicions del Segle X, altres ja estem al segle XXI. Mentres alguns volen decisions alienes als ciutadans, altres estem amb la ciutadania” ha manifestat el regidor de Compromís.
Al mateix plenari Xavier Rius, veia, atònit, com es buscaven justificacions peregrines per part del PSOE de Picanya, per no votar a favor del referèndum en aquest tema, mentres plantejava un altra moció “molt més ambiciosa” segons ells on s’amagava aquest aspecte.
Rius va dir molt clarament en el Plenari, que “això era una prova del pacte PPSOE amb l’acord per a la coronació de Felip VI (descendent de Felip Vé), per molt que diga el PSOE que són de tradició republicana”. Per últim va demanar votació individual a mà alçada i cap membre ni del PP, ni del PSOE de Picanya, va donar suport a la moció.
La última moció, presentada per el PSOE, demanant una revisió de la constitució (inclós l’Art. 135 que modificà el PSOE junt al PP), fou aprovada amb els vots dels ponents i de Compromís.
Per què el PSOE malgrat el que pensa una part important de la ciutadania i de la militància fa això?, tal vegada una explicació la podeu trobar a:
Escrit del mur de l’Eurodiputat Andrés Perelló:
Mireu sinò el que diu l´europarlamentari valencià Andrés Perelló al seu mur de facebook:
AndrésPerelló Rodríguez:
“Terminamos casi el dia como lo empezamos. Con un desasosiego…unas tribulaciones…una necesidad casi patológica de encontrar a un/a mesías…Pero, para qué. ¿ Se han analizado las causas de la derrota? ¿ Los que han dedicado todas las energías del partido a buscar el centro y a quitarle votos al PP van a decir algo? ¿ Hemos ya decidido los mecanismos de democracia interna y selección de candidatos que hemos de cambiar? ¿NO? ¿Entonces, que importa el candidato, si no sabemos para hacer´qué le queremos? ¿Pone en algún libro sagrado de obligado cumplimiento que el Congreso ha de ser inexorablemente a finales de julio? ¿No puede ser en septiembre después de un análisis sosegado y un debate político en profundidad en el seno del partido? ¿Pero por qué esta desazón y esa búsqueda permanente del padre que dé ordenes y resuelva?.
Queridos compañeros, ha llegado la hora de decidir de verdad. Ya no vale ” lo que diga el partido”. El partido sois vosotros. Y sé que a muchos os da mucho miedo el cambio de paradigma. Pero hay que cambiarlo. Lo contrario está ya experimentado en Grecia. Es la desaparición. Eso que algunos siguen creyendo que nunca va suceder, que de suceder siempre quedará un lugar al sol para ellos. ¡¡¡Tremendo, de verdad!!!“