Com tots els anys, els valencians i les valencianes, el 25 d’abril, recordem la data en la que el Regne de València deixà d’existir. Les tropes castellanes amb el suport de francesos, conqueriren les terres valencianes, les ocuparen i “por justo derecho de conquista” (sic Felip Vé) derogaren lleis, institucions i tot allò que suposava estructura d’estat.
Un dels pobles més avançats de l’època, amb un parlament i lleis de les més antigues del món, restà sotmès a Castella, a les seues lleis i costums i passà de ser un Estat reconegut arreu del món a ser una “província”.
Els invasors, amb el suport d’alguns valencians foren coneguts com a botiflers, i per això resta aquest terme com pejoratiu en la nostra memòria. Alguns a hores d’ara, ofrenen glòries a Castella, als seus costums i a la seua llengua, més que allò propi dels valencians i valencianes, continuen intentant despersonalitzar-nos i que oblidem la nostra història.
Han passat més de 300 anys, mantenim la llengua, mantenim la cultura, mantenim la memòria i, continuarem, malgrat que ens lleven el valencià de l’escola, que no ens permeten recuperar els nostres furs, que ens encotillen en un estatut de misèria, que no ens retornen els diners que paguem en impostos, que ens tanquen televisions, etc.
D’aquella fita, els valencians tenim present que “quan el mal vé d’Almansa a tots alcança” què “per Mallorca ens ix el sol i per Castella s’amaga” “botifler i home de bé?”….
En la manifestació d’enguany, una picanyera, ha tingut l’orgull de llegir el manifest de la festivitat, una picanyera, compromesa, com ha de ser.